ISSN 2013-2069
Butlletí · La llei preveu que el govern assumirà el cost de
les actuacions aprovades per un comitè tècnic
·
La Generalitat ja ha rebut 18 peticions d'informació de particulars i
ajuntaments sobre possibles actuacions un cop aprovada la llei. La majoria estan
interessats en la dignificació i senyalització de fosses
Ofrena floral al Monument de la Pau
de la Serra de Pàndols L'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó, amb la col·laboració del
Memorial Democràtic, organitza la tradicional ofrena floral al Monument de la
Pau, ubicat en la cota més alta de la Serra de Pàndols. Aquest espai va ser clau
durant la Batalla de l'Ebre per la possibilitat de controlar la vall, el nucli
del Pinell de Brai i part de la serra de Cavalls. Alhora és un punt d'observació
de l'escenari de la Batalla.
La Lleva del Biberó eren joves que amb només 17
anys van ser cridats a files l'any 1938 i van lluitar als Fronts de l'Ebre i del
Segre. La majoria d'ells, o les seves vídues, han sol·licitat una indemnització
per haver estat presos polítics, ja que molts van patir privació de llibertat
per motius polítics.
"Els diaris de Josep Franch-Clapers" a la
JonqueraL'exposició està produïda pel MUME i comissariada per l'historiador de l'art Pere Parramon. Josep Franch-Clapers, va néixer el 3 de maig de 1915 i a 7 anys ja omplia cartipassos amb dibuixos que després bescanviava amb altres companys per solucions de problemes aritmètics que li eren difícils de resoldre. Al final de la guerra civil espanyola, com milers de combatents, passa a França, on viu el calvari dels camps de concentració de Sant Cebrià (Saint Cyprien) i Gurs. va ser durant aquesta peregrinació que el jove pintor va plasmar amb la seva pintura la seva experiència d'internament.
"Això és la guerra! Robert Capa en acció" i "Gerda
Taro" a Barcelona De dimarts a dissabte, de 10 h a 19 h
Diumenges i festius, de 10 h a
14.30 h
L'Internacional Center o Photography, en coproducció amb el MNAC i el suport
del Memorial Democràtic, presenta l'exposició "Això és la guerra! Robert Capa en
acció", un projecte itinerant que fins ara s'ha pogut veure a Nova York i
Londres, entre altres ciutats. Es mostraran cent cinquanta fotografies
realitzades per Capa en els conflictes que va cobrir com a reporter de guerra
durant els anys 30 i 40 arreu del món i que l'han convertit en un dels fotògrafs
més cèlebres del segle XX.
En paral·lel a l'exposició de Capa, el MNAC
presenta una exposició retrospectiva de la fotògrafa Gerda Taro, una dona
pionera en el fotoperiodisme de guerra i companya sentimental de Robert Capa.
L'exposició, que reuneix 83 fotografies i altre material documental mostra
l'enorme qualitat estètica dels seus treballs el seu interès històric, i la seva
sensibilitat per captar la cara humana del conflicte bèl·lic. L'exposició situa
en el seu context l'obra de Taro i ens descobreix i reivindica la figura d'una
fotògrafa que s'ha mantingut a l'ombra de Robert Capa, de qui va aprendre la
tècnica fotogràfica.
"Visados para la libertad. Diplomáticos
españoles ante el Holocausto", a Sort Aquesta exposició és promoguda pel Ministeri d'Afers Exteriors i Cooperació
d'Espanya i Casa Sefarad-Israel i pretén donar a conèixer la tasca humanitària
d'alguns diplomàtics espanyols destinats a territoris sota administració
alemanya o dels governs col·laboracionistes dels països ocupats, que ajudaren a
jueus a fugir cap a Espanya.
Eduardo Propper de Callejón y Bernardo Rolland de Miota a França, Santiago Romero Radigales a Grècia, Julio Palencia a Bulgària, José de Rojas a Romania, Angel Sanz Briz i Jorge Perlasca a Hongria actuaren de forma valenta i decidida i aprofitaren les relacions d'amistat hispano-alemanya per ampliar els seus marges d'actuació i ajudar als perseguits.
I Biennal d'Art a Corbera d'Ebre La 1a Biennal d'Art de Corbera d'Ebre neix de la voluntat de donar a conèixer aquest poble a través de la cultura.
Vol ser també un espai de reflexió i un instrument de difusió dels Drets Humans a través de l'art.
Àfrica, Dones Ocultes, Pau, Exili, Entendre l'Altre,
Abecedari de la Llibertat / Missatge Escrit, Prou, Mirades, Drets Humans
són algunes de les propostes d'aquesta 1a Biennal.
"Pau Casals, un músico comprometido" a Granada
De manera paral·lela s'han programat un seguit de taules rodones que giraran
al voltant de la figura de Pau Casals i un concert amb la participació del
violoncel·lista Iagoba Fanlo i Iván Martín al piano, amb obres de Bach, Pahissa,
Casals, Falla, Bacarisse i Beethoven.
Més
informació 
"El Marítim entre bombes" a Barcelona De dilluns a diumenge, de 10 h a 20 h.
El Museu Marítim de Barcelona, amb el suport de la Subdirecció General
d'Arxius i Gestió Documental i amb la col·laboració del Memorial Democràtic,
organitza, setanta anys després de l'acabament de la Guerra Civil, l'exposició
El Marítim entre bombes, que situa la creació d el Museu
Marítim de Barcelona en l'etapa de 1936-1939, a través dels documents del
seu Arxiu General.
"Quan plovien bombes" a l'Hospitalet De dimarts a divendres: de 10 h a 13 h i de 17 h a 20 h.
Dissabtes i
diumenges: d'11 h a 14 h.
"La Maternitat d'Elna" a Castelló d'EmpúriesAquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària.
L'índex de mortaldat per part als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i els seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
"Itinerari d'una memòria enfrontada" a
Llavorsí Aquest treball és un recorregut fotogràfic pels principals indrets que durant
nou mesos (abril - desembre de 1938) van esdevenir la línia de front de guerra a
Catalunya, un front que resseguia els rius Noguera Pallaresa, Segre i Ebre.
Més
informació
"Mercedes Núñez Targa: El valor de la memòria"
L'exposició "Mercedes Núñez Targa: El valor de la memòria" pretén
recuperar la trajectòria, el compromís i l'època de Mercedes Núñez per a
difondre una vida, un debat sobre el concepte de la Memòria Històrica, les seves
implicacions i les seves oportunitats. En aquest sentit, l'exposició es mou en
una difícil intersecció en la qual es qüestionen la reconciliació, la impunitat
i l'oblit.
Mercedes Núñez va lluitar per les llibertats civils contra els règims reaccionaris de Franco i Hitler.
Inauguració dels itineraris "El Camí de la
Llibertat" i "El Camí de l'Exili " El Consell Comarcal del Pallars Sobirà, amb la col·laboració del Memorial
Democràtic, inaugura les rutes "El Camí de la Llibertat" i "El Camí de l'exili".
Són dos itineraris: d'evasió dels refugiats de la Segona Guerra Mundial
entre l'Ariège i el Pallars Sobirà, el primer, i itinerari dels exiliats de la
guerra civil, el segon.
A les 18 h es clourà la 17ena edició de la travessa "Le Chemin de la Liberté"
entre Seix (Ariège) i Esterri d'Àneu (Pallars Sobirà).
Inauguració del Centre d'informació sobre la Guerra Civil i la
postguerra a la Vall del Cardós S'inaugurarà un punt d'informació sobre la Guerra Civil i la postguerra a la Vall de Cardós. El centre inclourà explicacions sobre l'estada del Regiment Pirinenc núm. 1 durant els darrers mesos de la Guerra Civil, l'arribada de refugiats de la Segona Guerra Mundial entre 1939 i 1944 i la construcció dels búnquers de la Línia de Defensa dels Pirineus. Paral·lelament, se senyalitzarà un itinerari pels búnquers de la línia de Defensa dels Pirineus situats als voltants de Ribera de Cardós.
Inauguració de l'itinerari pels búnquers del Tossal de Sant Joan
de VilamurS'inaugurarà la restauració dels búnquers del tossal de Sant Joan de Vilamur i la senyalització d'un petit itinerari per aquestes construccions de la Guerra Civil, testimoni de l'estabilització del front a la riba de la Noguera Pallaresa durant nou mesos, entre abril de 1938 i gener de 1939.
Caminada popular per inaugurar la senyalització de l'itinerari
"Camps de Biuse - La Castelleta"S'inaugurarà un itinerari per diferents espais de la batalla de Baladredo, un dels combats més emblemàtics de la guerra civil al Pallars Sobirà. L'itinerari proposa un recorregut pels búnquers i trinxeres d'aquesta zona amb un gran valor paisatgístic.
"Més enllà de la crisi"Preu: 15 € totes les jornades - 5 € un dia
Sota el lema "més enllà de la crisi", l'edició d'enguany de la UPEC centrarà
els debats en l'anàlisi i la recerca de sortides davant els reptes que planteja
la crisi -especialment a les classes populars- a Catalunya i arreu del món.
Dos dels debats tindran la memòria democràtica com a eix principal. Un
d'ells és "Crisi de les memòries europees", el 7 de
juliol, en la qual hi participaran els historiadors Filippo Focardi de la
Università di Padova, Manuel Loff de la Universidade de Porto i Xavier Domènech
de la Universitat Autònoma de Barcelona, moderats per l'historiador Jordi Guixé.
L'altre debat porta com a títol "Davant la incertesa.
L'ètica civil republicana".
Programa
"Literatura de l'Exili"El Grup d'Estudis de l'Exili Literari (Gexel) i la Universitat Autònoma de
Barcelona organitzen aquestes jornades que volen afermar les relacions entre la
literatura castellana i la catalana, d'una banda, i entre aquestes i les
ciències socials en sentit ampli, per l'altra. També es vol ajudar a
contextualitzar els aprenentatges, avançar vers propostes de treball
interdisciplinari, i actualitzar els coneixements sobre la narrativa, el teatre
i la poesia de l'exili.
Més
informació
II Jornades pedagògiques al MUMEII Jornades Pedagògiques del MUME organitzades conjuntament amb l'ICE.
Aquesta convocatòria té com a principal propòsit donar a conèixer el Servei
Educatiu del MUME i dialogar amb els ensenyants interessats en temàtiques
vinculades a l'exili.
Més
informació
Cinefòrum 70è aniversari de la Guerra CivilProjecció del documental "La canalla(da) de Sant Felip Neri" i posteriorment xerrada al voltant d'aquest. El documental és un encàrrec de la Direcció General de la Memòria Democràtica al col·lectiu Paso a Paso i ha estat dirigit per Pablo Tulián i nicolás Escobar. La xerrada anirà a càrrec d'Ignasi Sardà, representant de la Direcció General de Memòria Democràtica de la Generalitat de Catalunya.
Oberta la inscripció per al
col·loqui "Reflexionant l'exili. L'aproximació a l'experiència de l'exili
republicà entre la història, l'art i el testimoni"20, 21 i 22 de novembre de 2009
Inscripcions fins al 31 d'octubre
Organització: Museu Memorial de l'Exili (MUME)
Direcció: Jordi Font, director del MUME
Preu: 30 ?
Lloc: MUME (c/ Major, 43. La Jonquera)
El col·loqui proposa elements de reflexió sobre el que comporta el fenòmen de l'exili. En concret, aprofundeix en la contextualització de l'èxode republicà en la història del segle XX .
A partir d'un enfocament multidisciplinar, es proposa un diàleg entre la construcció de la història científica, l'estudi de l'expressió artística derivada del patiment de l'exili i el processament de la memòria o de les memòries que van associades al testimoniatge dels protagonistes. El col·loqui aplegarà diferents punts de vista procedents de diverses parcel·les del coneixement com ara la història contemporània, la història de l'art, la filosofia, la ciència política, la crítica literària i els estudis culturals.
Jornades de formació per a guies, informadors i tècnics dels
Espais de Memòria de CatalunyaL'Ajuntament de Sort i el Memorial Democràtic han organitzat un curs per a la
formació de guies dels Espais de Memòria de Catalunya. El curs vol accomplir dos
dels objectius del Memorial Democràtic: la realització d'activitats formatives i
la difusió del patrimoni democràtic. La Xarxa d' Espais de Memòria, impulsada
pel Memorial Democràtic i que s'estén per tot Catalunya, es va consolidant
paulatinament com una eina de recuperació, dignificació, conservació i
divulgació del patrimoni memorial. Conformada per espais de la II República, de
la Guerra Civil, espais de frontera i exili, i espais de lluita antifranquista i
recuperació democràtica, la Xarxa comença a requerir un cos de guies,
informadors i tècnics, per la qual cosa s'organitza un curs impartit per
diferents especialistes en la matèria.
Per a més informació, truqueu a partir del 15 d'agost a:
Memorial Democràtic: 935 519 196 - mOntanyanes: 973 620 670
"Memòries del viatge (1940-1975)"El Museu d'Història de la Immigració de Catalunya, amb el suport del Memorial
Democràtic, ha editat aquesta obra col·lectiva dirigida pel professor de la
Universitat Autònoma de Barcelona, Martí Marín, sobre
l'experiència de la immigració a Catalunya sota la dictadura franquista. En
l'estudi, en el qual participen set especialistes diferents, s'aborden diversos
aspectes del fet migratori (xifres bàsiques, la repressió del fet migratori, les
circumstàncies del viatge, assentaments, el món del treball, els habitatges,
l'arrelament).
"L'intent franquista de genocidi cultural contra
Catalunya", al ParlamentAquesta obra de Josep Benet i Morell es proposa de ressenyar amb objectivitat
l'intent de genocidi cultural que s'inicià amb la guerra civil i que acaba en
els primers anys quaranta, es a dir, quan la persecució franquista contra la
llengua catalana havia aconseguit que aquesta hagués desaparegut totalment de la
vida pública de Catalunya, tant civil com religiosa.
(Reedició en compliment
d'una resolució del Parlament de Catalunya).
Presentació de les memòries de Josep Bonifaci Mora, a
LlimianaJosep Bonifaci Mora es va llicenciar en medicina el 1916, a la Universitat de Barcelona. En el transcurs de la guerra civil va exercir diferents càrrecs al si del PSUC i de la UGT i va ser Director General de Asistencia Social del govern de la república. Metge personal de José Díaz (secretari general del PCE), el va acompanyar a París i a Moscou per tractar-se d'una greu dolència poc abans del final de la guerra civil. A l'exili va exercir de metge a Moscou (a l'Hospital Central del Kremlin), a Tolosa, a Praga, a Bucarest i a París. Va ser membre del Comitè Central del PSUC. L'estiu de 1970 va tornar a Barcelona i va passar els darrers anys de la seva vida entre Barcelona i Llimiana, on descansen les seves restes.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.
