ISSN 2013-2069
Butlletí 
El Memorial Democràtic aplega més de 400 persones en una jornada d'homenatge a l'exili a Portbou El Memorial Democràtic va aplegar més de 400 persones a Portbou per commemorar el 70è aniversari de l'exili republicà. 270 van viatjar en un tren que va refer, simbòlicament, el camí de l'exili que van seguir milers de republicans l'any 1939. Entre els viatgers hi havia una desena de testimonis que van patir en pròpia pell l'exili i representants d'entitats memorials i de les institucions organitzadores. Posteriorment, els participants van pujar al Coll dels Belitres, refent el camí dels exiliats. Allà es va inaugurar l'exposicio permanent Memorial de l'Exili , amb fotografies de Manuel Moros. La mostra recordarà per sempre el pas de milers d'exiliats cap a França. Al migdia, hi va haver un dinar popular a Portbou.
Més informació - Galeria Fotogràfica - Vídeo
Subvencions 2009 La Direcció General de la Memòria Democràtica dóna suport als projectes i les iniciatives en matèria de commemoració, recerca i difusió de la memòria democràtica sorgides tant del teixit associatiu (entitats) com del territori (ajuntaments i consells comarcals).
Més informació
Els Pirineus entre dues guerresDurant la primavera i l'estiu d'aquest any, al Pallars Sobirà es duran a terme diverses activitats de recuperació de la memòria històrica, com a continuació de les que es van organitzar l'any 2008. Enguany amb els diferents actes es pretén fer paleses les conseqüències que va tenir sobre la població i el territori el final de la Guerra Civil i l'inici de la Segona Guerra Mundial. Per aquesta raó, s'han organitzat un seguit de conferències i exposicions centrades en l'evolució del front de guerra al Pallars, l'exili i el moviment maquis.
Més informació 
Visita de la Comissió de Cultura del Parlament a la Maternitat d'Elna La Comissió de Cultura del Parlament visitarà la maternitat d'Elna, coincidint amb una nova trobada de les nenes d'Elna que es farà en aquesta localitat del sud de França.
Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i els seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
Programa
11 h Acolliment de les nenes Elnes i de les seves famílies
12 h Recepció oficial i parlaments
12.30h Visita a l'exposició "Els infants d'Elna i de la maternitat"
13.00 Inauguració d'una placa del grup d'estudi de la història de la pau Geopau
13.30 Dinar als jardins de la Maternitat
14.30 Animació per a la mainada
15.00 Enlairada de globus
15.30 Comiat oficial i visita guiada al poble d'Elna
Commemoració dels combats a Castelnau-Sur-L'Auvignon En motiu de la commemoració dels combats a Castelnau-Sur-l'Auvignon durant la Guerra Civil espanyola, l'ajuntament d'aquesta vila, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, ha organitzat un seguit d'actes.
Programa
10.20 h Sortida des de l'Ajuntament
10.30 h Celebració de la missa a l'esglèsia del poble
11.30 h Parlaments de les autoritats i ofrena floral
12.30 h Aperitiu
12.45 h Dinar fraternal
La Guerra Civil i els bombardeigs a l'Hospitalet Conferència a càrrec de Joan Camós i Josep Ribas, historiadors del Centre d'Estudis de l'Hospitalet (CEL'H) i investigadors del període de la Guerra Civil i els bombardeigs a la ciutat.
"Quan plovíen bombes" a l'Hospitalet De dimarts a divendres de 10 a 13 h i de 17 a 20 h
Dissabtes i diumenges d'11 a 14 h
Catalunya esdevenia un extens territori de reraguarda, on es desenvolupava una intensa activitat d'indústries de guerra i altres estratègies per la República, és per aquests motius que era un clar objectiu dels bombarders de l'Aviazione Legionaria italiana i, en menor mesura, de la Legió Còndor alemanya.
L'Hospitalet no va restar al marge d'aquests atacs i va ser bombardejada en diverses ocasions entre el 27 d'abril de 1937 i el 25 de gener de 1939.
"Sumaríssim 1939-1945: 70 anys de consells de guerra a les comarques gironines" a la Jonquera L'exposició "Sumaríssim 1939-1945: 70 anys de consells de guerra a les comarques gironines" explica què varen ser els procediments judicials militars contra civils, els anomenats consells de guerra o sumaríssims d'urgència, sense garanties de defensa, que patiren milers de persones, pel sol fet que abans del febrer de 1939 havien estat republicans o simpatitzants de les forces polítiques d'esquerra. Amb aquesta exposició es commemora el 70è aniversari dels primers consells de guerra a les comarques de Girona amb l'objectiu de rescatar la nostra història i, en certa manera, s'homenatja tantes persones víctimes oblidades de la repressió franquista.
L'entrada és gratuita.
"Pau Casals y el exilio" a Puerto RicoL'objectiu de l'exposició, que és una versió itinerant en castellà de "Pau Casals i l'exili", és donar a conèixer Pau Casals com a exemple de gran figura a l'exili, mostrant el seu vessant d'exiliat actiu i el seu compromís amb la causa de la llibertat i la democràcia. A través de nombrosos documents inèdits es fa un recorregut pel període de l'exili de Pau Casals (1939-1973) des de l'esclat de la Guerra Civil fins al retorn de les seves despulles el 1979, passant per l'ajuda als refugiats, la seva lluita i posició constant en contra de les dictadures, la seva implicació amb l'exili català, la defensa de Catalunya i el combat per les causes de la pau i la llibertat. El projecte ha estat realitzat per la Fundació Pau Casals, juntament amb el Memorial Democràtic, l'Oficina de Promoció la Pau i dels Drets Humans i el Departament de la Presidència
"Pau Casals, un músico comprometido" a Granada El proper 3 de juny s'inaugura a la Casa de los Tiros de Granada l'exposició "Pau Casals: un músico comprometido", l'adaptació de l'exposició "Pau Casals i l'exili" que es va inaugurar el passat mes de gener al Centre Cultural Blanquerna de Madrid. L'exposició es podrà veure fins el 12 de juliol.
De manera paral·lela s'han programat un seguit de taules rodones que giraran al voltant de la figura de Pau Casals i un concert amb la participació del violoncel·lista Iagoba Fanlo i Iván Martín al piano, amb obres de Bach, Pahissa, Casals, Falla, Bacarisse i Beethoven.
Més informació
"La nostra memòria d'un temps de silenci: 1950-60" a Barcelona "La nostra memòria d'un temps de silenci: 1950-60" mostra les experiències vivencials en la dècada de 1950-1960 de les alumnes de la històrica Escola Normal de Barcelona. L'exposició ha estat promoguda per Antics UB a partir de material conservat i catalogat per membres de l'Associació d'Antics Alumnes de la Facultat de Formació del Professorat. La inauguració de l'exposició coincideix amb la II Trobada d'Antics UB.
Biennal d'Art a Corbera d'Ebre La 1a Biennal d'Art de Corbera d'Ebre neix de la voluntat del seu Ajuntament i del Patronat del Poble Vell, així com de les entitats cíviques i associacions que representen el conjut de Corbera d'Ebre, de donar a conèixer aquest poble a través de la cultura.
Vol ser també un espai de reflexió i un instrument de difussió dels Drets Humans, i ensenyar a través de l'art, les diverses tendències de la creació artística.
Àfrica, Dones Ocultes, Pau, Exili, Entendre l'Altre, Abecedari de la Llibertat / Missatge Escrit, Prou, Mirades, Drets Humans són algunes de les exposicions d'aquesta 1a Biennal.
"El Marítim entre bombes" a Barcelona El Museu Marítim de Barcelona, amb el suport de la Subdirecció General d'Arxius i Gestió Documental i amb la col·laboració del Memorial Democràtic, organitza, setanta anys després de l'acabament de la Guerra Civil, l'exposició El Marítim entre bombes, que situa el Museu Marítim de Barcelona en l'etapa de 1936-1939, a través dels documents del seu Arxiu General.
"La Maternitat d'Elna: bressol d'exiliats" a Taradell i Besalú Aquesta exposició mostra la trajectòria de la Maternitat d'Elna i com Elisabeth Eidenbenz va donar l'oportunitat de sobreviure a moltes dones i nadons.
La immensa majoria d'exiliats republicans van ser internats per l'Estat francès en els oficialment denominats "camps d'acolliment". Es tractava de veritables camps de concentració sense cap condició sanitària. L'índex de mortaldat en parts als camps era de gairebé el 95% (hi morien la mare, l'infant o tots dos). Davant d'aquesta situació, Elisabeth Eidenbenz, una jove mestra suïssa, va organitzar en una residència campestre abandonada de la vila rossellonesa d'Elna una maternitat. Allà atenia les parteres procedents dels camps i dels seus fills. Entre el 1939 i el 1944, hi van néixer 597 infants, la major part fills d'exiliades procedents de Catalunya.
Homenatge als guerrillers que van lluitar per l'alliberament de França, a Prayols L'Amical dels Ántics Guerrillers Espanyols a França- FFI i l'Ajuntament de Prayols organitzen la ceremònia en homenatge als sacrificis dels guerrillers en la lluita per la Llibertat de França
A les 12 h es farà un aperitiu a la plaça de l'Ajuntament de Prayols. Hi ha la possibilitat de participar en el dinar de germanor que es farà a la sala de Ferrières, a les 13.30 h, per un preu de 20 ?. Reserves al +33 (0)6 79 18 01 52
Homenatge a les víctimes de l'Hospitalet durant la Guerra Civil
Durant l'acte descobrirà una placa commemorativa dels bombardeigs que va patir la ciutat el 25 de juliol de 1937. L'acte de descoberta de la placa vol ser un homenatge a totes les víctimes de la Guerra Civil.
Ramon Solsona i Negre, nascut a l'Hospitalet i que fou ferit en esclatar-li una bomba a les mans, llegirà un manifest per la pau amb la voluntat que mai més es repeteixin fets tan greus com els que recordem.
Inauguració de la primera fase del projecte de museïtzació del Camp d'Aviació de RosanesEl camp d'Aviació de Rosanes el construí als anys 20 un particular. Durant la II República passà a mans del govern i serví com a model per a la xarxa d'aeròdroms civils de la Generalitat de Catalunya. Durant el darrer tram de la Guerra Civil defensà el cel de Barcelona.
Programa
18.00 h Itinerari guiat des de la masia de Can Sorgues (a Llerona, les Franqueses del Vallès), a càrrec dels historiadors David Gesalí i David Íñiguez.
20.15 h Parlaments de l'alcaldessa de la Garriga i els alcaldes de l'Ametlla del Vallès i les Franqueses del Vallès i dels representants de la Generalitat de Catalunya.
Inauguració de dos itineraris senyalitzats que formen part de la xarxa d'Espais de Memòria, a Isona i Conca Dellà El Consell Comarcal del Pallars Jussà, amb la col·laboració del Memorial Democràtic, ha promogut la senyalització d'una ruta per l'arqueologia bèl·lica del municipi d'Isona i Conca Dellà. Un indret on es conserven molts vestigis dels enfrontaments que hi van tenir lloc entre maig i desembre de 1938, un cop s'estabilitzà el front als voltants de la Noguera Pallaresa. Els combats foren especialment intensos a les proximitats d'Isona on es construïren nombroses defenses.
La localització de búnquers i trinxeres ha possibilitat que es pogués dissenyar un itinerari amb un indubtable atractiu tant per explicar els combats que s'hi desenvoluparen com per admirar el ric patrimoni paisatgístic i natural de la zona, als votants de l'església de la Mare de Déu de la Posa.
Festival de Cinema Jueu: presentació del documental "As seen through these eyes" El Festival de Cinema Jueu de Barcelona, amb el suport del Memorial Democràtic, presenta del 30 de maig al 7 de juny, un conjunt de 23 pel·lícules de temàtica o producció jueva, entre llargs, curts i documentals. Les projeccions seran a l'Institut Francès de Barcelona, tot i que n'hi haurà algunes a la plaça de Sant Felip Neri. El Festival de Cinema Jueu de Barcelona arriba a l'onzena edició, i acumula al llarg de la seva història 330 projeccions i més de 40.000 assistents. Aquest any fa una crida a la fraternitat amb el lema Nexes.
"As seen through these eyes" revela la història d'una colla de valents que lluitaren contra Hitler amb les poques armes de què disposaven: carbonet, puntes de llapis, tires de paper i els records gravats en la memòria.
"Mirant al cel" a l'Hospitalet de Llobregat Entre els actes organitzats pel CEL'H (Centre d'Estudis de l'Hospitalet) per commemorar els bombardeigs franquistes sobre l'Hospitalet, es projecta "Mirant al cel", un llargmetratge de ficció documental que rememora l'horror viscut durant els bombardeigs de 1938 a Barcelona.
Produïda per Massa d'Or amb el suport de la Direcció General de la Memòria Democràtica , l'última obra de Jesús Garay recorda un dels episodis més cruents de tota la guerra, quan una bomba italiana va fer esclatar un camió carregat de trilita molt a prop del cinema Coliseum, al xamfrà de la Gran Via amb el carrer Balmes.
Jesús Garay juxtaposa, en el seu particular homenatge a les víctimes, la reconstrucció històrica d'aquells dies amb la ficció. El muntatge integra imatges actuals amb material documental de l'època i recreacions en 3D, i incorpora els testimoniatges dels supervivents anònims i d'escriptors, historiadors i militars republicans.
Oberta la inscripció per al col·loqui "Reflexionant l'exili. L'aproximació a l'experiència de l'exili republicà entre la història, l'art i el testimoni"20, 21 i 22 de novembre de 2009
Inscripcions fins al 31 d'octubre
Organització: Museu Memorial de l'Exili (MUME)
Direcció: Jordi Font, director del MUME
Preu: 30 ?
Lloc: MUME (c/ Major, 43. La Jonquera)
El col·loqui proposa elements de reflexió sobre el que comporta el fenòmen de l'exili. En concret, aprofundeix en la contextualització de l'èxode republicà en la història del segle XX .
A partir d'un enfocament multidisciplinar, es proposa un diàleg entre la construcció de la història científica, l'estudi de l'expressió artística derivada del patiment de l'exili i el processament de la memòria o de les memòries que van associades al testimoniatge dels protagonistes. El col·loqui aplegarà diferents punts de vista procedents de diverses parcel·les del coneixement com ara la història contemporània, la història de l'art, la filosofia, la ciència política, la crítica literària i els estudis culturals.
Lliurament dels premis FAGICLa Federació d'Associacions Gitanes de Catalunya (FAGIC) lliura des del 2007 els Premis FAGIC, l'objectiu dels quals és, d'una banda, reconèixer l'activitat dels mitjans de comunicació, tant positiva com negativa, i la feina de persones destacades. D'altra banda, vol facilitar l'espai per a la reflexió i el balanç anual sobre com la imatge del Poble Gitano no respon només a la seva pròpia construcció, sino a la reconstrucció, a grans trets esteriotipada, que en fa la resta de la societat.
El lliurament dels premis es farà a la Casa del Mar, en record de la gran redada patida pels gitanos el 30 de juny de 1749.
"De súbdites a ciutadanes. Dones de Tarragona 1939-1982"El projecte "Dones durant el franquisme i la transició democràtica a Tarragona (1939-1982)" va néixer amb la voluntat de recollir testimonis orals de dones que van viure en aquesta època del segle XX, amb la finalitat de fer possible una recerca i anàlisi posteriors del període que comprenia el temps de la postguerra, la dictadura i la transició democràtica en l'espai viscut de la ciutat de Tarragona.
Impulsat pel Servei d'Arxiu i Documentació Municipal de Tarragona, la directora del projecte ha estat la Dra. Montserrat Duch Plana, professora d'Història de la Universitat Rovira i Virgili, i la coordinació ha anat a càrrec del Dr. Jordi Piqué Padró, cap del Servei de l'Arxiu Municipal de Tarragona, la tasca de documentació l'ha realitzada Meritxell Ferré Baldrich. El projecte ha estat finançat per la Direcció General de la Memòria Democràtica i per l'Arxiu Municipal de la ciutat de Tarragona. Les entrevistes que s'han enregistrat formaran part d'un arxiu de documentació oral, que servirà per aprofundir i aportar llum als estudis de dones en el segle XX.
La primera fase del projecte ha estat d'aproximació a les fonts documentals i historiogràfiques del període 1939-1982 en l'àmbit tarragoní, per a una obtenció de dades, que ha estat complementada amb la selecció d'una trentena de dones susceptibles de ser entrevistades.Fotografia de Montse Serramià
"I seminari d'antropologia forense en el marc dels drets humans "El GAPP (Gabinet d'Antropologia, Psiquiatria i Psicologia), amb el suport de l'ICEV (Institut Català d'Estudis de la Violència), organitzen el I Seminari d'Antropología Forense en el Marc dels Drets Humans, que engloba el conéixement de les tècniques modernes de recuperació i identificació de persones desaparegudes en contextos violents, articulat amb la actual discussió sobre els Drets Humans.
Aquest Seminari preten no nomès proporcionar al participant les tècniques bàsiques per a l'investigació de tota l'escena forense en les seves diverses etapes, sino que ofereix una fonamentació teòrica-pràctica en un context ampli sobre el conéixement, comprensió i respete en la pràctica dels Drets Humans.
Podeu consultar el programa al web del seminiari.
Si heu rebut aquest butlletí és perquè prèviament us heu subscrit al servei. La Generalitat de Catalunya es compromet a utilitzar les vostres dades només per a la prestació del servei i a no divulgar-les a tercers. En qualsevol moment podeu accedir al vostre compte personal per cancel·lar la subscripció o modificar-ne les dades.