FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ
                          Apartat de Correus 3066. 46014 València
                          
www.forumperlamemoria.org

català/castellano

NOTA INFORMATIVA

Diligències Prèvies 399/2008 sobre desaparicions forçades
Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de l'Audiència Nacional

El Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha presentat el dia 21 d'octubre de 2.008, en el Jutjat Central d'Instrucció núm. 5 de Madrid, per mitjà de la seua procuradora i de la seua advocada, SRA Amalia Alejandre, una petició per a exhumar 3 fosses comunes ubicades en el Cementeri General de València. Descripció de les fosses objecte de la petició:


Fossa Comuna de la Secció 8a Dreta:

Se sol·licita l'exhumació d'esta fossa per conéixer i identificar el nombre real de persones que hi van ser tirades. La fossa consta de tres quadros i només van ser registrades persones en el quadro núm. 1, per tant se'n desconeix el nombre de persones i les circumstàncies dels soterraments en els quadros 2n i 3r.

No consta en els documents existents en l'Arxiu Municipal del Cementeri de València, als quals va tindre accés esta associació durant els treballs d'investigació i documentació de les fosses comunes, que s'hagen realitzat exhumacions o soterraments posteriors al 3 de setembre d'1.940, excepte els de les sepultures preferents individuals de superfície.

Superfície de la fossa: 5.000 m2
Persones soterrades i documentades en el quadro núm. 1:
1.789
Període històric documentat: del 28 de febrer a 3 de setembre d'1.940


Fossa Comuna de la Secció 5a Dreta:

D'esta fossa se sol·licita l'exhumació d'un espai de 1.590 m2 situat entre els quadros 2n i 4t, atés que la resta de la fossa està destruïda a causa de diferents actuacions municipals. Declaracions de persones testimonis de l'època assenyalen que després d'acabada la guerra, en l'espai assenyalat i en els quadros 1r i 2n de la fossa, van ser llançats cadàvers sense cap tipus de control ni registre, traslladats fins allí durant les nits en camions. Es pretén conéixer i identificar les persones tirades a la fossa en estes circumstàncies.

Superfície total de la fossa: 14.721 m2
Persones tirades a la fossa des del 22 d'agost de 1.945 al 19 d'octubre d'1.950:
16.535
Persones tirades i documentades des del 22 d'agost al 31 de desembre de 1945:
856


Fossa Comuna de la Secció 7m Dreta:

Se sol·licita l'exhumació dels quadros 3r i 4t d'esta fossa, a causa que segons consta en els Llibres de Registre de Soterraments del Cementeri General de València, van ser tirades a tals quadros, persones que consten com a executades, sense expressar cap altra dada ni circumstància sobre elles, excepte la data de soterrament. De fet en els Llibres de Registre, consten com a "desconeguts".
Durant la sessió del juí contenciós administratiu en el Jutjat núm. 4 de València, per la demanda interposada per esta associació per impedir la construcció d'1.030 nínxols sobre la superfície d'esta fossa, que l'Ajuntament de València pretén construir, l'esmentat ajuntament no va acreditar documentalment exhumacions en esta fossa després dels soterraments que es descriuen. Esta associació va presentar un Recurs d'Empara davant del Tribunal Constitucional per la realització de les obres que a dia d'avui no ha sigut resolt.

Superfície total de la fossa: 9.659 m2
Persones tirades i documentades a la fossa des de l'1 d'abril d'1.939 al 27 de febrer de 1940:
4.109

València, 22 d'octubre de 2.008

FÒRUM PER LA MEMÒRIA DEL PAÍS VALENCIÀ
Apartat de Correus 3066. 46014 València
www.forumperlamemoria.org

NOTA INFORMATIVA

Diligencias Previas 399/2008 sobre desapariciones forzadas
Juzgado Central de Instrucción nº 5 de la Audiencia Nacional


El Fòrum per la Memòria del País Valencià, ha presentado el día 21 de octubre de 2.008, en el Juzgado Central de Instrucción nº 5 de Madrid, a través de su procuradora y de su abogada, Dª Amalia Alejandre, una petición para exhumar 3 fosas comunes ubicadas en el Cementerio General de Valencia. Descripción de las fosas objeto de la petición:


Fosa Común de la Sección 8ª Derecha:

Se solicita la exhumación de esta fosa para conocer e identificar el número real de personas que en ella fueron tiradas. La fosa consta de tres cuadros y solamente fueron registradas personas en el cuadro nº 1, desconociéndose por tanto, el número de personas y las circustancias de los enterramientos en los cuadros 2º y 3º.

No consta en los documentos existentes en el Archivo Municipal del Cementerio de Valencia, a los que tuvo acceso esta asociación durante los trabajos de investigación y documentación de las fosas comunes, que se hayan realizado exhumaciones o enterramientos posteriores al 3 de setiembre de 1.940, excepto los de las sepulturas preferentes individuales de superficie.

Superficie de la fosa: 5.000 m2
Personas enterradas y documentadas en el cuadro nº 1:
1.789
Periodo histórico documentado: del 28 de febrero a 3 de setiembre de 1.940

Fosa Común de la Sección 5ª Derecha:

De esta fosa se solicita la exhumación de un espacio de 1.590 m2 situado entre los cuadros 2º y 4º, dado que el resto de la fosa está destruída a causa de diferentes actuaciones municipales. Declaraciones de personas testigos de la época señalan que después de terminada la guerra, en el espacio señalado y en los cuadros 1º y 2º de la fosa, fueron lanzados cadáveres sin ningún tipo de control ni registro, trasladados hasta allí durante las noches en camiones. Se pretende conocer e identificar a las personas tiradas a la fosa en estas circunstancias.

Superficie total de la fosa: 14.721 m2
Personas tiradas a la fosa desde el 22 de agosto de 1.945 al 19 de octubre de 1.950:
16.535
Personas tiradas y documentadas desde el 22 de agosto al 31 de diciembre de 1.945:
856

Fosa Común de la Sección 7º Derecha:

Se solicita la exhumación de los cuadros 3º y 4º de esta fosa, debido que según consta en los Libros de Registro de Enterramientos del Cementerio General de Valencia, fueron tiradas a dichos cuadros, personas que constan como ejecutadas, sin expresar ningún otro dato ni circunstancia sobre ellas, excepto la fecha de enterramiento. De hecho en los Libros de Registro, constan como "desconocidos".

Durante la sesión del juicio contencioso-administrativo en el Juzgado nº 4 de Valencia, por la demanda interpuesta por esta asociación para impedir la construcción de 1.030 nichos sobre la superficie de esta fosa, que el Ayuntamiento de Valencia pretende construir, el mismo no acreditó documentalmente exhumaciones en esta fosa con posterioridad a los enterramientos que se describen. Esta asociación presentó un Recurso de Amparo ante el Tribunal Constitucional por la realización de las obras que a fecha de hoy no ha sido resuelto.

Superficie total de la fosa: 9.659 m2
Personas tiradas y documentadas a la fosa desde el 1 de abril de 1.939 al 27 de febrero de 1.940:
4.109

Valencia, 22 de octubre de 2.008

------------------------------------------------------------------------------
 
BBC NEWS
Franco inquiry polarises Spain

A top Spanish investigative judge has launched a criminal
investigation into the fate of tens of thousands of people who
vanished during the country's civil war and General Francisco Franco'
dictatorship.

The BBC's Steve Kingstone in Madrid weighs up the aftershocks of a
seismic decision by Judge Baltasar Garzon.

Love him or hate him - and few Spaniards are indifferent - Mr Garzon
is a genuine superstar.

The 52-year-old investigating magistrate is rarely out of the news: in
a glittering judicial career, he has pursued Eta, al-Qaeda, and
alleged human rights abusers in South America - most famously, Chile's
late dictator Augusto Pinochet.

Supporters see him as a fearless crusader; critics portray the judge
as an egotist, who craves media attention.

But now, this polarising figure has embarked on the most contentious
crusade of all by, in effect, sitting in judgement on the regime of
Gen Franco, who ruled Spain for almost four decades until his death in
1975.

The principal allegation is that Gen Franco, together with 34 senior
aides, oversaw a systematic campaign to eliminate their left-wing
opponents. Mr Garzon characterises this as a "crime against humanity".

'Genocide'

In an exhaustive 68-page edict, the judge refers to 114,000 alleged
victims who "disappeared" over a 15-year period, following Gen
Franco's military uprising against the elected Second Republic
government in July 1936.


FROM THE TODAY PROGRAMME

Please turn on JavaScript. Media requires JavaScript to play.

Many are said to have been summarily executed during the brutal civil
war, which Franco's Nationalist forces won in March 1939; others were
murdered later, as the general consolidated his power.

"The fight against this scar, this impunity will never cease," Mr
Garzon told me at a recent book launch - speaking in general terms
about crimes against humanity.

"And if we're referring to the investigations in Spain about past
eras, then justice must follow its course."

Many seasoned academics share Mr Garzon's historical perspective, and
some go even further in their choice of language.

"It was virtually genocide," says the Madrid-based historian Ian Gibson.

"It came from the top, it was systematic, and they had planned it
before the war began. Documents exist showing that, if the coup
failed, they would set in motion this policy of extermination, " Mr
Gibson says.

'End to silence'

The most immediate effect of Mr Garzon's dramatic intervention will be
the opening of 19 mass graves, believed to contain the remains of
missing victims.

Such excavations are not new in Spain, but until now they have been
organised on an ad hoc basis, by relatives of the dead and volunteer
archaeologists.

"For many people, the intervention of Garzon means an end to silence
and fear," explains Emilio Silva, who unearthed the remains of his
grandfather eight years ago, and today runs the Association for the
Recovery of Historic Memory.

"Many families are now contacting us for the first time... some are
sending information about killers who are still alive today. This is
not a political question anymore - we're talking about justice," Mr
Silva says.

The prospect of elderly men - now well into their 90s and above -
facing prosecution is, for the first time, conceivable.

Spain's interior ministry has said it will co-operate with a request
from Mr Garzon to supply details of any surviving senior members of
the Spanish Fascist Party (Falange) who are alleged to have carried
out summary executions in Gen Franco's name.

'Nonsense'

Unsurprisingly, Mr Garzon's actions have unleashed an almighty storm
from opponents who accuse him of playing God.

"He must be the only Spaniard who hasn't heard that Franco is dead,"
joked Senator Augustin Conde of the conservative opposition People's
Party (PP), lambasting the fact that Mr Garzon had requested
documentary proof of the Gen Franco's passing.

Manuel Fraga, the PP's 85-year-old founder and a former minister under
Gen Franco, called the ruling "nonsense, a very serious mistake";
while the right-leaning El Mundo newspaper fumed that Mr Garzon was
"neither morally nor mentally capable of judging anyone".

Intriguingly, Spanish state prosecutors are among the dissenters, and
have appealed against Mr Garzon's right to address the historical
controversy.

They argue that his intervention violates the 1977 Amnesty Law, which
pardoned politically- motivated crimes by Gen Franco's friends and foes
alike. By guaranteeing that the past would not be raked over, the law
underpinned Spain's delicate transition from dictatorship to democracy.

We should not disturb the dead... and his [Lorca's] fame should serve
to protect that place
Laura Lorca
Federico Garcia Lorca's niece

Others have more personal reasons for opposing the judge - notably the
family of the Francoists' most famous victim, the celebrated poet
Federico Garcia Lorca, who was murdered in August 1936.

Together with thousands of other victims, his remains are thought to
be buried in the southern province of Granada, at a site which Mr
Garzon has ordered excavated.

"We don't think finding the remains would add anything to his already
well-known biography," explains Laura Lorca, the poet's niece.

"We should not disturb the dead... and his fame should serve to
protect that place," she says.

The Lorca family also has practical concerns about a potential
exhumation of victims.

"It would be very difficult to avoid it being turned into a media
spectacle," says Laura, "there are a lot of people who would be after
the image of those remains."

But relatives of other victims disagree, arguing that Mr Garzon is
simply displaying the same rigour towards domestic history which
Spanish judges have shown in international human rights cases, under
the principle of "universal justice".

"People should pay for their crimes," says Mr Silva. "It's the same
whether it's in Spain, Argentina, Chile or Serbia. Spain shouldn't be
different."
Story from BBC NEWS:
http://news. bbc.co.uk/ go/pr/fr/ -/2/hi/europe/ 7679457.stm

Published: 2008/10/20 10:20:48 GMT

© BBC MMVIII