Archivo de la categoría: Catalunya

Acte d’homenatge a dones republicanes i antifeixistes

Qui era Vicenta Agustín Espert? 

Fou l’única dona que ocupà una regidoria en els diversos governs municipals de Cornellà de Llobregat, durant els anys de guerra i revolució entre 1936 i 1939. Militant del PSUC, dirigent de l’organització Dones Antifeixistes de Cornellà, exiliada a França des de 1939 a 1952. 

Qui era Victòria Pujolar Amat? 

Republicana, antifeixista i lluitadora convençuda per un món més just, va viure la guerra, la resistència, l’exili, la militància comunista i la clandestinitat. Victòria Pujolar en tot aquest periple va criar quatre fills, va ser la veu catalana i femenina de La Pirenaica, la ràdio antifranquista i encara va trobar el temps per estudiar la carrera de Belles Arts, aconseguint finalment el seu somni, poder pintar tot allò que vivia. 

Teresa Pàmies i Victòria Pujolar a la ràdio’ 

Victòria Pujolar Amat va relatar a Teresa Pàmies la seva experiència a Radio Pirenaica, a través d’una entrevista epistolar, que Pàmies va incloure al seu llibre sobre l’emissora, publicat el 2007. Després d’un treball de recerca i dramatúrgia a càrrec d’Araceli Bruch, n’ha resultat una peça breu que situa ambdós personatges en el programa de ràdio Les dones, un dimecres indeterminat de l’any 1984. 

La Desbandá

El día 8 de febrero de 1937, en su emisión radiofónica diaria, el general Queipo de Llano se refirió entusiasmado a “grandes masas de fugitivos que salían de Málaga para Motril, y la aviación salió para ayudarles a correr, lo que consiguió bombardeando las concentraciones de fugitivos e incendiando varios camiones”.

Entre los días 6, 7, y 8 de febrero de 1937, miles de refugiados, que se habían concentrado en Málaga huyendo de las tropas de Queipo, emprendieron una huida desesperada por la carretera de Málaga a Almería bajo las bombas de la aviación, los obuses de los cruceros Cervera y Baleares y ametrallados por las unidades italianas que los perseguían.

Un testigo de estos acontecimientos, el doctor Norman Bethune, que en esos momentos se encontraba en Valencia, se desplazó con su unidad de transfusión de sangre hasta Málaga para socorrer a la población   civil. Posteriormente escribió un relato que tituló “el crimen de la carretera de Málaga-Almería”. En el prólogo del relato dice “lo que quiero contaros es lo que yo mismo vi en esta marcha forzada, la más grande, la más horrible evacuación de una ciudad que hayan visto nuestros tiempos”. Fue el primer ataque de un ejército moderno a una población civil indefensa. Dos meses y medio más tarde bombardearían Guernica.

La huida por la carretera hasta Almería se convirtió en una enorme trampa donde se agolpaban familias enteras arrastrando sus escasas pertenencias que irían abandonando a lo largo de la marcha. Según el historiador Paul Preston, emprendieron la huida más de cien mil desplazados. Es imposible calcular el número de muertos, pero parece que fueron más de tres mil.

La Desbandá ha permanecido largamente callada, escondida tan solo en la memoria de quienes la padecieron. Desde el año 2005, las asociaciones memorialistas realizan durante los meses de enero y febrero diferentes actos para dar a conocer la magnitud de estos crímenes de lesa humanidad. Desde el 2017 se realiza la marcha integral que recorre las costas de Málaga, Granada y Almería.

Después de más de cuarenta y cinco años de la muerte del dictador, los restos del jefe militar que lideró este ataque, Queipo de Llano, el psicópata del sur, un asesino de masas, descansan, si es que pueden, en la Basílica de la Macarena de Sevilla.

(Texto reelaborado a partir del  testimonio de Adolfo Sánchez Vázquez, superviviente de la Desbandá 1937)

VERDAD, JUSTICIA, REPARACIÓN Y NO REPETICIÓN

La Desbandá

Homenatge a les persones deportades del Baix Llobregat

En aquestes jornades, en col·laboració amb l’Amical de Mauthausen, es pretén reconèixer als 89 homes deportats als camps nazis, veïns de la nostra comarca que van passar pels camps , sobretot Mauthausen i Gusen on van morir la major part d’ells.

La nostra entitat, com a membre de la Xarxa de Memòria Democràtica del Baix Llobregat, està participant en les Jornades i actes d’Homenatge  a les persones deportades del Baix Llobregat que dutes a terme des de el divendres 14 de maig fins al 22.

Els actes van començar, divendres 14, al Cine Baix  amb la projecció d’unes escenes de  pel·lícules, actuals i comercials sobre l’evolució de l’holocaust i la massacre, comentades pel l’Amical, des de la presa de decisió, fins a l’execució i les repercussions finals.

Dissabte es va presentar la pàgina web de l’Amical i el Registre de persones Deportades del Baix Llobregat. I diumenge, al Parc de Torreblanca es va retre l’homenatge a les persones deportades, amb la participació d’alguns familiars d’ells. I es va tornar  a revisar la placa commemorativa i l’olivera que en som testimoni d’aquest merescut reconeixement.

La nostra entitat va estar representada per la seva presidenta.

Totes les entitats participants
La diputada al parlament de Catalunya sra. Rocio Garcia i la presidenta de l’ AMHDBLL, sra. M. Carmen Romero

Presentació de la revista nº 19 “La repressió franquista a Catalunya”.

Aquest 2019 s’escauen els vuitanta anys del final del “cop militar”, l’ocupació de Catalunya per les tropes rebels i la Retirada. És per això que vam decidir que la commemoració la faríem mitjançant la publicació de la nostra revista amb el tema de “La repressió franquista a Catalunya”.

Així, el passat 26 d’octubre , a l’Auditori de St. Ildefons, es va fer la presentació de la revista número 19 de la col·lecció Memòria Antifranquista de la nostra associació.

L’acte va estar conduit per la periodista de radio Cornellà, Verónica Tomico  i desprès de la salutació de la presidenta de l’entitat M. Carmen Romero, es va produir la presentació del número d’aquest any , per part de  la Tina Merino coordinadora i directora de la revista, que va explicar el contingut de la mateixa, enumerant els 22 articles de que consta i els autors i autores que, como sempre, de manera desinteressada, han aportat articles de gran interès, la major part d’ells inèdits.

Desprès , la professora de la Universitat de Lleida i coordinadora d’aquets número , la Conxita Mir va fer una conferència sota el títol: ”Història i memòria a propòsit de la repressió franquista a Catalunya.

També va intervenir el regidor de l’àrea d’Acció Comunitària de l’ajuntament de Cornellà, senyor Sergio Gómez i per cloure l’acte, la cantant MARINA ROSELL ens va delectar amb un repertori de cançons relacionades amb la resistència i la lluita antifranquista.

L’acte acabava amb els himnes de la República i els Segadors , cap a les 20,30 de la nit amb la participació de més d’un centenar de persones que ens van voler acompanyar.  

El Parlament anula por unanimidad los jucios del franquismo

El Parlament ha dado un paso más para lapidar uno de los vestigios de la dictadura: los juicios sumarísimos en Catalunya. La Cámara catalana ha aprobado la ley que declara nulos los tribunales franquistas y las 63.961 sentencias desde la guerra civil hasta el restablecimiento de la democracia. Aunque hay unanimidad sobre el alto valor simbólico de la medida, no está claro qué efectos jurídicos tendrá cara a la reparación del daño o a las reclamaciones que pudieran producirse.

–> Leer el articulo entero

Presentación de la revista del 2016 en Santa Cruz de Moya (Cuenca)

Los días 1 y 2 de octubre del 2016 asistí, invitada por la Asociación La Gavilla Verde,   a las  XVII JORNADAS EL MAQUIS EN SANTA CRUZ DE MOYA. CRÓNICA RURAL DE LA GUERRILLA ESPAÑOLA. MEMORIA HISTÓRICA VIVA.

El sábado día  1 a las 16 hs.,  presenté  nuestra  Asociación y nuestra revista “Luchas y resistencias de los republicanos españoles después de  1939 en Francia y en España” junto a Henri Farreny, Presidente Nacional de la Amical de Exguerrilleros Españoles en Francia FFI e investigador.  La mesa la Coordinó Miguel Vives de La Gavilla Verde.

He de decir que me sorprendió a las 16hs tener un auditorio, muy interesado y  de unas 100 personas  o más en la sala,  donde se fueron desarrollando ésta y  todas las ponencias posteriores.  Era la primera vez que iba a estas Jornadas y quedé gratamente sorprendida del público que  asistente. La mayoría  relacionado con el tema de  la guerrilla en España: historiadores, periodistas,  investigadores, Asociaciones  de Memoria , familias de guerrilleros y público en general de toda la geografía peninsular.

Durante toda la tarde  se sucedieron diferentes mesas y ponencias y la noche acabó  con teatro y música.  El domingo día 2 de octubre  se realizó un acto delante del monumento al guerrillero que hay en Santa Cruz de Moya  donde hubo parlamentos y una ofrenda floral y se acabó la jornada con una comida de hermandad de unas doscientas y pico de personas.

Para más información  mirar la página web de la  Gavilla Verde. www.lagavillaverde.org

1

Henri Farreny del Bosque y Agustina Merino Tena

2

Henri Farreny del Bosque, Miguel Vives y  Agustina Merino Tena

Crónica realizada por Agustina Merino Tena
Secretaria de la Asociación y Directora de la Revista
Esplugues de Llobregat, 22 de octubre del 2016

firmatina