Archivos de la categoría Balears

Presentació de la revista “Guerra i repressió franquista a les Illes Balears” a Palma

El dimarts 3 de novembre es va presentar la Revista a l’Ateneu Pere Mascaró a Palma de Mallorca en un acte organitzat per l’Ateneu i l’Associació Memòria de Mallorca. Van invitar a l’Associació a fer la presentació i va anar la Coordinadora de la revista, Agustina Merino Tena a fer la presentació, juntament amb David Ginard, historiador i coordinador de la revista a Palma i Ma. Antònia Oliver, Presidenta de l’Associació Memòria de Mallorca. El President de la Fundació Ateneu Pere Mascaró, Miquel Rosselló va presentar l’acte.

pdf Crònica de la presentació de la revista 

pdf  Ruta Memoria Historica a Palma Mallorca per Tina Merino quan va anar a fer la presentació de la revista a Palma de Mallorca el dia 3 i 4 de novembre del 2015

Falange, el PP y C’s, incidentes en Mallorca (monumento Baleares)

Mientras los y las demócratas estábamos inaugurando e incorporando al Memorial “Mur de la Memòria” una placa con 41 nombres nuevos de victimas asesinadas en Mallorca por falangistas, Falange y organizaciones cercanas a esta, entre ellas el PP y Ciudadanos Balear, estaban concentradas delante el monumento fascista al crucero de guerra Baleares inaugurado por Franco (son los partidos que defienden su conservación) y que, a pesar que las nuevas autoridades han prometido derribar, de momento aún sigue en pie, hubo insultos y amenazas cuando un joven se acerco con la bandera republicana como por ejemplo “deberíamos volver a meteros en las fosas” y también agresiones, mejor mirar en los vídeos que os envío y fotos.

–> Ver fotos y videos

FORMENTERA 2015

Un diari madrileny amb massa fums comparava fa ben pocs dies la situació en què es troben aquest estiu Eivissa i Formentera. Sentenciava: “Antídoto de calma de Ibiza, Formentera ha mantenido su esencia a pesar de estar abarrotada de turistas y famosos”. Es mereix el premi gros de l’Associació de Periodistes cecs i sords! Ni s’ha adonat que el juliol 2015 l’excés de cotxes ha fet, a Formentera, més mal que una hipotètica invasió de meduses… menys irritants, al capdavall, que els tals ‘famosos’ , col.lectiu penós, vaca autàrquica que s’alimenta de la (mala) llet que fabrica.

El contrapunt estimulant és la feina feta pel col.lectiu que treballa, amb el suport del Consell Insular de Formentera, a favor de la recuperació de la Memòria a les Pitiüses. Vaig començar, fa uns cinc anys, amb la lectura del llibre de Santiago Colomar, Formentera a l’època contemporània (1782-2007), resum modèlic que et fa rellegir l’illa, a la qual hem anat cada estiu des de fa quaranta anys, des perspectives ben diferents. Lector de tota la vida de Marià Villangómez i d’Antonio Colinas, admirador d’orfebres com l’Enric Majoral i família, ens havíem passat moltes hores xerrant amb el mític ‘Gabrielet’, el ceramista que subjugava les filles, aleshores petites, quan ens convidava, a La Mola, als arrossos que cuinava per a molta gent amiga.

D’entre les darreres descobertes, l’edició de tres curtmetratges: ‘Aigua clara’, ‘La sal de Formentera’, ‘Formentera: base d’hidroavions (1936-1953’, que afegim a la biblioteca de llibres de cuina eivissenca i de Rondalles tradicionals, etc.

La darrera eina de treball per aprendre alguna cosa més de les Illes ens arriba de Cornellà, on l’incombustible Paco Ruiz Acevedo és el cap de colla de la l’Associació per a la Memòria Històrica del Baix Llobregat, que acaba de publicar un monogràfic   amb el títol genèric: “Guerra i repressió franquista a les Illes Balears”   –en aquest cas, en edició en castellà– on hi ha noms grans dels historiadors illencs que han investigat sobre el tema, des de David Ginard i Féron –que, a més, ens va fer conèixer millor la figura de Matilde Landa–, o Josep Massot i Muntaner, Joan F. López Casasnovas i una quinzena més. Entre els quals, Artur Parrón i Guasch, l’historiador dels exiliats de Balears i Pitiüses a Mèxic, que ens aporta dades precises –i que fan ‘que tremoli l’esquena del llop’– sobre el tètric camp de concentració o Colònia Penitenciària de La Savina dels anys 1941-42. Com que els ‘famosos’ no s’hi dediquen gaire, tindreu temps d’estudiar ‘in situ’ una història tan macabra.

IGNASI RIERA
per al 6 d’agost de 20105.   “ElPuntAvui”

Grandes asesinos fascistas. El Conde ¡Más jueces como Garzón!. Rossi y los Dragones de la Muerte.

Apenas 20 días de combate en la costa de Manacor. Eso es lo que duró la Guerra Civil en Baleares.
A raíz del golpe militar del 36, Mallorca quedó en manos de los nacionales. Pocas semanas después, el 16 de agosto, hubo un intento de reconquista de las islas por parte de fuerzas republicanas enviadas desde Cataluña. El desembarco republicano pudo haber tenido éxito, pero tras ocupar una estrecha franja de tierra, las tropas a las órdenes del Capitán Bayo no supieron o no pudieron explotar esta ventaja inicial. Atacados por hidroaviones italianos aliados del ejército franquista, se vieron obligados a reembarcar el 3 de septiembre.

Marcos Peralta, el obrero consciente

De vegades la història ens proporciona biografies singulars que, alhora, permeten compendiar eficaçment les transformacions socials, polítiques i econòmiques esdevingudes en un país al llarg d’una centúria. Un d’aquests casos és el de Marcos Peralta Morcillo, la trajectòria vital del qual resumeix en gran part l’evolució històrica de l’illa de Mallorca i de l’Estat espanyol en els decennis centrals del segle xx. En certa manera, Peralta podria ser considerat el prototip d’activista obrer de l’època franquista, capaç de liderar dins l’àmbit local la reconstrucció d’uns sectors populars enfonsats arran de la derrota del 1939, gràcies a unes dosis notables de carisma, constància i formació autodidàctica.

–> Llegir l’article sencer

El Govern balear hará un mapa de fosas comunes de la isla de Mallorca

El Govern balear ha dado un primer paso para recuperar la memoria histórica en Mallorca. La Fundació balear de la Memòria Democràtica, dependiente del ejecutivo isleño, ha firmado un convenio con la Associació Memòria de Mallorca para elaborar un mapa de fosas comunes de víctimas de la Guerra Civil y del franquismo. Concretamente, se aportarán 36.000 euros para crear fichas exhaustivas de las fosas en un plazo de 18 meses.

–> El Govern balear hará un mapa de fosas comunes de la isla de Mallorca